Tema 5: Metodologia sistèmica i tecnificació de l’educació.

Teoria General de Sistemes

Ludvig von Bertalanffy (1901): biòleg, filòsof, art. Reconegut per la seva Teoria General de Sistemes (1937 a 1969).

Sistemes dinàmics regulats (de l’organisme vital a la màquina).

Estructura i funció...funció i estructura

Metodologia: deducció, inducció, experimentació, analogia.

El tot és més que la suma de les parts, sobretot en l’organisme vital.

Isomorfisme (homeomòrfic en les cultures, Panikkar)

Cibernètica i educació

Norbert Wiener (1894): matemàtic, zoologia, psicòleg. conegut com el fundador de la cibernètica. Va donar suport a aquest terme en el seu llibre Cibernètica o el control i comunicació en animals i màquines (1948).

Procés de regulació – optimització

Orgànic – Mecànic: fa la comparació i veu que als sistemes hi bha uns mecvanismes que regulen i que també tenen les màquines.

Es centra en la informació, control, regulació i comunicació

Entropia (tendència al desordre) – negentropia (organitzar la informació)

Dóna suport al tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia però sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat.

feedbefore (anticipació, projecció) – feedback (revisió, ajustament)

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Ralph Tyler (1902): avaluació educativa com a mesura de resultats (1930) i avaluació del currículum entre objectius i resultats (1942)

Expansió de l’educació sense millors resultats (1950)

Lee J. Cronbach, 1963 à avaluació per millorar el currículum.

A partir de 1970, professionalització en l’avaluació: Scriven, Stake, Stuffebeam.

Es crea el Joint Committee on Standards for Educational Evaluation al 1981: un comité conjunt per a unes avaluacions de l’educació estàndards. Es reunien professors d’universitat per crear uns estàndards conjunts de l’avaluació dels centres.

Control de la despesa pública.

Hi ha una obsessió per l’eficàcia i els resultats ( els bons resultats).

• Eficiència: es controla primer a l’escola. És el procés que han fet per arribar a l’eficàcia. Progrés en l’aprenentatge
• Eficàcia: Resultats obtinguts a partir del que s’aprèn.

La instrucció programada (1950)

Skinner (1904): Una de les majors aportacions de la instrucció programada i les màquines d’ensenyar és que consisteix en una tècnica didàctica que descomposa la matèria que s’ensenya en els seus elements més primaris i convida a l’alumne a aprendre cadascun d’ells abans de passar al següent. A més, s’adapta millor al ritme d’aprenentatge de l’alumne, permetent-lo fomentar la seva capacitat d’autoevaluació.

Taxonomia dels objectius de l’educació

Benjamin Bloom (1913): àmbit del coneixement. Psicòleg educatiu que va fer contribucions importants en la Taxonomia dels objectius de l’educació. Aquesta es basa en la idea que les operacions mentals poden classificar-se en 6 nivells de complexitat creixent.

Programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:

-        Coneixement: recordae, identificar, localitzar

-        Comprensió: entendre, interpretar

-        Aplicació: técnica, saber fer, realizar

-        Anàlisi: descomposar el que és complex en parts

-        Síntesi: reintegrar elements que formen parts d’una estructura

-        Avaluació: indicadors clars per a comprobar l’aprenentatge

Introducció a Espanya:

Finalitats, objectius: generals, específics, operatius o finals (1970)

Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)

Continguts: conceptuals, procedimentals o actitudinals (1990)

David R. Kraathwohl: àmbit de l'afectivitat. Afirma que hi ha cinc nivells en el domini afectiu, anat dels processos més inferiors als més superiors:

Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva. És el nivell més baix; l'estudiant para atenció de forma passiva. Sense aquest nivell no pot aparèixer l’aprenentatge.

Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció. L'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no només atén a estímuls, sinó que també reacciona al respecte.

Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament. L'estudiant assigna valors a un objecte, a un fenomen o a una informació.

Organització: conceptualització, organització sistema de valors. Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees, i acomodar-les dins del seu propi esquema: comparant, relacionant i elaborant el que han après.

Caracterització conjunt i valors: perspectiva generalitzada, caracterització. L'estudiant compta amb un valor particular o creença que exerceix influència en el seu comportament.

 

La formació tecnològica dels mestres 

• Pensament sistèmic 
•   Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
•  Programar les actuacions, seguir el procés tecnològic
•   Tenir una finalitat i uns objectius previs formulats i indicadors identificats
•   Avaluar segons resultats, segons valor afegit i segons decisions a prendre.