Les Corts de Càdiz es van reunir en plena Guerra de la independència començant amb la seva obra a la Revolució Liberal burgesa a Espanya aprofitant el buit del poder. Constitució liberal de 1812 a l’Espanya ocupada per Napoleó. Informe Quintana de 1813 (seguint a Condorcet)
Igualtat: absència total de discriminació entre els éssers humans, referent als seus drets.
Universalitat: s’aplica a un fet o idea que avarca tot, que és per a tots.
Uniformitat: semblança o igualtat que existeix en les característiques dels diferents elements d’un conjunt.
Gratuïtat
Llibertat d’ensenyança: Ministeri de Foment. Llei Moyano de 1857: estructura del sistema escolaràprimària, batxillerat i universitària.
Principis segons governs conservadors o progressistes.
Disputes: gratuïtat, obligatorietat, llibertat de càtedra, llibertat de creació de centres, escola catòlica/laica.
Constitució monàrquica de 1876.
Institució Lliure d’Ensenyança
Reforma social i i cultural d’Espanya a través de la formació científica i cultural. Fundada el 1876 per un grup de catedràtics com Francisco Giner de los Rios entre d’altres, separats de la universitat per defensar lka llibertat de càtedra i negar-se a ajustar les seves ensenyances als dogmes oficials en matèria religiosa, política o moral. Això els va obligar a seguir la seva pràctica educadora al marge dels centres univbersitaris de l’Estat, mitjançant la creació d’un establiment educatiu privat.
Des de 1876 fins la guerra civil del 1936, la ILE es va convertir en el centre de gravetat de tota una època de la cultura espanyola.
Francisco Giner de los Ríos: fundador i director de la ILE. Es va dedicar a posar en pràctica las línees pedagògiques que defineixen la Institució: formació d’homes útils en la societat, però sobretot homes capaços de concebre un ideal; coeducació i reconeixement explícit de la dona en igualtat amb l’home; racionalisme, llibertat de càtedra i d’investigació, llibertat de textos i supressió dels exàmens memorístics. En definitiva, una Escola activa, neutra i no dogmàtica, basada en el mètode científic que avarca tota la vida de l’home i que pretén la formació d’homes complets, oberts a tots els àmbits. Giner de los Rios va oposar la llibertat a l’autoritat.
Crea:
- Museu Pedagògic Nacional
- Congrés Nacional d’Educació
- Junta d’Ampliació d’Estudis
- Ministeri d’Instrucció Pública (1901). La ILE influeix.
La Institución Libre de Enseñanza.
Aquesta institució va donar la volta a l’educació de la seva època i es va basar en uns principis ideals per a una escola lliure, creadora de persones amb coneixements: cultivant cos i ment, etc.
Si la institució lliure d’ensenyança no hagués perdut la seva importància amb les dues dictadures que es van sofrir, la societat d’avui dia seria totalment diferent.
Hi hauria una preocupació per l’individu de manera global, on es tractaria d’educar cultivant cos i ment. El fet de promoure la llibertat a l’hora de jugar a l’aire lliure, provocaria que els individus actuals coneguessin i exploressin el seu medi exterior i, per tant, es creés una consciència preservadora d’aquest.
No s’avaluaven als nens per coneixements sobre un paper, s’avaluava al nen amb la interacció amb la natura, la relació amb els altres i en aprofundiment en valors i principis com a persones pertanyents a una societat.
A més, aquesta institució no fomentava ni els càstigs ni els elogis externs (elogis, premis..) sinó que promovia la reflexió en els alumnes. La repercussió que podria haver provocat en l’Espanya d’avui dia, seria de gran importància ja que no dependríem tant de l’opinió dels altres i, a més, no es fomentaria tant el consumisme i la necessitat d’obtenir alguna cosa per fer les coses bé. Per tant, actualment seriem individus preocupats pel medi, per ser millors persones i no per ser els millors en tot (esperit competitiu), i conscients que pertanyem a una societat i, per tant, amb valors cooperatius. Els aspectes relacionats amb la religió no serien de vital importància i per tant, no hi hauria disputa entre religions, moral i valors.
Afegir que la relació entre alumnes, mestres i pares seria beneficiosa, ja que es confiaria en la figura de l’educador sense obstaculitzar la seva tasca o posant-la en entredit, com es fa actualment. Aquest fet provoca inestabilitat a les aules i el poder en ella es totalment de l’alumne perquè els pares donen vot i opinió a ells, de manera absoluta.
La preocupació per fer un individu cultural era notable en la institució lliure d’ensenyança, volien despertar l’interès dels alumnes cap a una cultura general, per tant, si ens baséssim en aquest aspecte, la societat actual seriem mes tolerants amb altres cultures i entendríem que tots som una cultura ja que una no pot existir sense l’altra.
«La Institución Libre de Enseñanza es completamente ajena a todo espíritu e interés de comunión religiosa, escuela filosófica o partido político; proclamando tan sólo el principio de la libertad e inviolabilidad de su indagación y exposición respecto de cualquiera otra autoridad que la de la propia conciencia del profesor, único responsable de sus doctrinas.» (FRANCISCO GINER DE LOS RIOS, «En el cincuentenario de la ILE», Madrid, 1926, págs. 17-20.)
Manuel-Bartolomé Cossío: Residència d’estudiants. Reforma de les escoles Normals (de mestres). Escola Superior del Magisteri (de professos i inspectors). Va ser una figura fonamental de la ILE després de la mort de F.Giner de los Rios. Va ser una gran autoritat en pedagogia fins el punt que avui dia la seva obra encara segueix constituint una autèntica refrència en la pedagogia.
Lorenzo Luzuriaga: Va portar a terme una intensa activitat publicista en temes d’educació, difonent a Espanya les idees del moviment de l’Escola Nova, sobretot a través de la Revista Pedagògica que va fundar el 1922. Va participar activament en la política educativa de la Segona República espanyola, el programa escolar de la qual (escola única, activa, pública i laica) va ser resultat d’una llarga lluita que va portar un profund sentit de renovació política i tècnica de l’educació com a sistema de la metodologia i els instruments al servei dels educadors.
- Missions pedagògiques.
- Textos pedagògics.
Escola catalana i lliurepensadora a Catalunya
Francesc Flos i Calcat: Va fundar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899), el col·legi Sant Jordi (1898): la primera escola catalana, i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d’ensenyament de la gramàtica catalana als infants.
Francesc Ferrer i Guàrdia: El 1901 va inaugurar l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària que li va portar a una enemistat amb els sectors conservadors i amb l’església catòlica, que veien en aquestes escoles laiques una amenaça als seus interessos. A les seves aules es fomentava la no competitivitat, el pensament lliure i individual, l’excursionisme al camp i el desenvolupament integral del nen.
- Escola laica, científica i cultural.
- Màrtir, executat a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), per lliurepensador, anticlerical i llibertari.
La Renovació Pedagògica a Catalunya (1906-1939)
Joan Bardina: Pedagog i periodista català que tracta de revolucionar els mètodes d’ensenyament. L’any 1906, Bardina va obrir la seva Escola de Mestres.
El mes d'octubre de 1906 Bardina va obrir la seva Escola de Mestres.
El seu pensament pedagògicà Sense abandonar els seus principis cristians, va ser capaç d’assimilar l’estil educatiu i el bon fer pedagògic dels institucionalistes, arribant a defensar les dues tesis fonamentals objecte de disputa: la neutralitat religiosa i la coeducació. Aquesta síntesis sorprenent li va comportar totes les simpaties i suport dels homes de Giner, però el va implicar també incomprensió i indiferència en el camp dels catòlics. El que per a uns era digne d’admirament, per altres era motiu d’escàndol.
Pau Vila: Destacat pedagog, investigador i escriptor espanyol, que l’any 1905 va fundar l’Escola Horaciana després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Considerava que en la formació d’un educador el contingut de l’ensenyança havia de ser superior per sobre de la metodologia.
Rosa Sensat (1873): Educadora catalana que va contribuir a l’educació pública a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. L’any 1914 la van fer primera directora de la secció de nenes de l’Escola del Bosc de Barcelona.
Artur Martorell: Formador de mestres.
Josep Estalella: Sempre anomenat Dr. Estalella, va ser el director de l' Institut - escola de Catalunya (Avui Institut Verdaguer al Parc de la Ciutadella) com abans ho havia estat del de Madrid.
Alexandre Galí: Pedagog i historiador català. L’any 1910 li encarreguen la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa.
- Mesura objectiva del treball escolar.
Eladi Homs: Organitzador escoles d’estiu. Butlletí dels mestres. Introductor del bàsquet.
Pere Vergés (1896): L’any 1921 es va convertir en el director de l’Escola del Mar i durant els estius, Verges també va ser director de la Colònia d’Estiu a Calafell: la República d’Infants de Vilamar.
Després de la destrucció de l’Escola del Mar, va continuar la seva tasca al Roserar de Montjuïc (1938-1948) i a l’edifici del barri del Guinardó on va estar fins a jubilar-se el 1965. També va encarregar-se de la Institució Pere Vergés (1968), on la seva filosofia ha perdurat fins els nostres dies.
Obra de l’Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya
· Llengua catalana i castellana a l’escola.
· Les colònies escolars.
· Psicotècnia i orientació professional.
· Escola del Treball.
· Mètode Montessori.
· Tècniques Freinet - impremta escolar
No hay comentarios:
Publicar un comentario