Édouard Claparède (1873): Neuròleg, pedagog i psicòleg infantil. Defensava una educació activa dels nens, animant als professors a que observessin els seus alumnes i a partir d’aquí començar a construir les classes. Amb el concepte d’educació funcional (L’éducation fonctionnelle, 1931), sostenia que l’educació ha de centrar-se en activitats que satisfessin una necessitat. L’educació havia de preparar per a la vida.
L’any 1912, va fundar l’ Institut Rousseau.
Psychologie de l’enfant el pédagogie expérimentale, 1909
Henri Wallon (1879): filòsof, metge, escriptor, polític, psicòleg. Va ser director de l’Escola d’Alts Estudis (École Hauts Études).
De l’acte a la pensée, 1942.
Les origines de la pensée chez l’enfant, 1945.
La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l’afectivitat. L’humà és un ser biològic i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb visió integral, no fragmentada.
Estadis de maduració:
- Impulsiu: motriu reflex
- Emocional: simbiosi amb l’entorn
- Sensorial-motor: interacció amb objectes i l’espai
- Projectiu i executant
- Personalisme: consciència del JO
- Personalitat polivalent
- Adolescència en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors
Vygostki (1896): jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.
La idea fonamental de la seva obra és que el desenvolupament dels humans únicament pot ser explicat per mitjà de la interacció social. El desenvolupament consisteix en la interiorització d’instruments culturals com el llenguatge, que inicialment no ens pertanyen, sinó que pertanyen al grup humà en el qual naixem. Aquests humans ens transmeten aquests productes culturals a través de la interacció social.
Un dels conceptes més importants sobre el que va treballar va ser la Zona de desenvolupament pròxim, el qual engloba dins de la seva teoria sobre l’aprenentatge com camí cap al desenvolupament. La ZDP es refereix a l’espai o diferència entre les habilitats que ja té el nen i el que pot arribar a aprendre a través de la guia o recolzament que li pot proporcionar un adult o un igual més competent.
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors. Pensament i llenguatge, 1934.
Jean Piaget (1896): biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica. Va ser director de l’institut Rousseau. L’any 1955 va crear el Centre Internacional per a l’Epistemologia Genètica, el qual va dirigir fins la seva mort el 1980. Afirma que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del nen en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
Interrelació amb el medi per assimilació/acomodació:
· Assimilació: incorporació d’elements externs a l’estructura mental del nen.
· Acomodació: reorganització dels elements de l’estructura després que s’hagi produït l’assimilació.
Estadis evolutius:
- Sensoriomotriu: relacions circulars primàries, secundàries i terciàries.
- Preoperatori: joc simbòlic.
- Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació.
Eduard Spranger (1882): filòsof, psicòleg, pedagog alemany. Dimensió espiritual de la naturalesa humana. Relació entre escola i cultura. La pedagogia ha de ser humanística. Les ciències de la natura expliquen fenòmens i les ciències de l’esperit són per comprendre vivències. L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.
Va elaborar la teoria de la personalitat (1914) segons valors i interessos. Tipus d’homes: teòric, estètic, utilitari, social, polític i religiós.
A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquim Xirau Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.
Segons ell, el principi fonamental de l’educador ha der ser el respecte dels valors humans.
Rudolf Steiner (1861): Va se fundador de l’antroposofia, educació Waldorf, agricultura biodinàmica i la nova forma artística de la eurítmia.
Va fundar una escola, coneguda com l’escola Waldorf, que després es va convertit en una xarxa escolar mundial. El sistema agrícola que va instaurar (conegut com Agricultura biodinàmica), va ser una de les formes inicials de la moderna agricultura ecològica, en el desenvolupament de la qual va contribuir significativament.
La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed.
Antroposofiaà Educació estètica. Creació artística. Relats mítics, simbòlics, màgics. Contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal: 2 hores, no més. Taller, hort, art, molt joc motriu a la natura.
Eurítmiaà Instrument musical. Rituals interioritzadors, calmats. Defugen la música enregistrada, els ordinadors.
Georg Kerschensteiner (1854): Fundador de l’Escola del Treball, el seu projecte pedagògic proposa l’aprenentatge a través de l’experiència que s’aconsegueix en una labor específica professional, mètode que destaca en la seva obra Concepte de l’Escola del Treball (1912). Entre d’altres, és autor de El alma del educador y el rpoblema de la formación del maestro i Teoria de la formación (1921). Se’l coneix també com a organitzador de l’Escola Activa.
Educació espiritual i amb sentit, cultura personal. Educació social, educació cívica i treball: l’educador ha de transmetre emocions.
Anton S. Makarenko (1888): professor centre per a joves delinqüents, orfes. Granja Gorki (1921). Producció i treball cooperatiu. Gestió del dia a dia pels propis adolescents.
Impacte emocional d’una bufetada que va donar a un dels interns que no volia acceptar les normes, això va canviar radicalment el seu comportament: a partir de la violència no s’aconsegueix res.
El poema pedagògic, 1926.
Célestin Freinet (1896): Va néixer a finals del segle XIX. Va ser precursor de l’Escola Activa. Una escola que potenciava un cooperació entre tots a l’aula.
Considera que els aprenentatges s’efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que pugin realitzar els infants, de l’expressió de els seves vivències, de la organització d’un context o ambient en el que els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.
Va introduir tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, la revista escolar on hi participaven tots els alumnes possibles, impremta escolar, fotografia, cinema, ràdio i electròfon; màquines d’instrucció, pla setmanal de treball, correspondència escolar (els nens s’escrivien notes i històries entre ells), biblioteca de treball i fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives del treball diversificat a l’aula, que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.
“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.
Freinet
Freinet aporta el principi de cooperació: exigeix un entorn a l’aula entre alumnes i mestres per compartir experiències. L’aula d’aquest, no estava classificada per edats, sinó que els alumnes estaven barrejats i s’ajudaven els uns als altres.
Al mestre li cal actitud investigadora. La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb companys, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experimental: Lay, Meumann, Buyse). Hi ha d’haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui una actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l’aprenentatge. La pedagogia té part empírica.
(E) L’actitud investigadora del mestre. “Afecte, exigència i comunicació”.
Després de veure la pel·lícula de l’ Infant Salvatge i de documentar-nos sobre el tema, hem arribat a la conclusió que, avui en dia, el paper dels educadors no és tant “ensenyar” coneixements que estaran accessibles, sinó ajudar als alumnes a aprehendre de manera autònoma i promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal a través d’activitats critiques i aplicatives que els exigeixin un processament disciplinari i actiu de la informació per a què puguin construir el seu propi coneixement i no es limitin a aprendre la informació de manera passiva.
La diversitat d’estudiants aconsella als mestres que aprofitin tots els recursos disponibles per a personalitzar la seva acció docent i que treballin en equip mantenint una actitud investigadors a les aules, compartint recursos, observant i reflexionant sobre la pròpia acció didàctica i buscant, sempre, millorar en la seva pràctica docent (investigació - acció).
Qualsevol que practiqui una investigació educadora, ha de tenir les següents habilitats:
· Observació
· Reconèixer les relacions causa - efecte
· Tenir en compte diferents punts de vista
· Formular hipòtesis
· Saber resoldre problemes
És a dir, una actitud investigadora permet al individu encarar i resoldre problemes.
En relació amb la pel·lícula del “nen salvatge”, podem dir que per posar en pràctica una actitud investigadora, és necessari que el mestre o formador mostri afecte cap al nen, li exigeixi coneixements importants i necessaris per a la seva educació i integració en la societat actual, i a la vegada, es comuniqui amb ell d’una manera entenedora que inciti l’alumne a tenir ganes d’aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario