Tema 1: El sistema escolar. La institució escolar

La il·lustració va ser uns dels principals moviments culturals europeus que es va desenvolupar des de principis del segle XVIII fins a l’inici de la Revolució Francesa (1789). Aquesta va servir per que les idees que ja eren abans, arribessin a tots. La seva finalitat era “fer veure” la llum a la humanitat mitjançant la raó.

Els il·lustrats sostenien que la raó humana podia combatre la ignorància, la superstició i la tirania, i podia construir un món millor. Van fer girar el món amb les seves idees i les van fer arribar a tothom. Cal destacar Rousseau i Condorcet.

Rousseau: Les idees de Rousseau van influir molt en la Revolució Francesa, el desenvolupament de les teories republicanes i en el creixement del nacionalisme. La seva herència de pensador radical i revolucionari està molt ben expressada en les seves dues frases més cèlebres, una del Contracte social ”El hombre nace libre, pero en todos lados está encadenado” i l’altre continguda al seu Emili o De l’Educació “El hombre es bueno por naturaleza”.

Rousseau era més bé un filòsof polític però a través de la novel·la Emili o de l’Educació promou pensaments filosòfics sobre l’educació.

Crea un sistema d’educació que deixa a l’home, o en aquest cas al nen, que visqui i es desenvolupi en una societat corrupta i oprimida. com diu l’estudi preliminar de l’Emili, o De l’educació: “asignad a los niños más libertad y menos imperio, dejadles hacer más por sí mismos y exigir menos de los demás”.

Els seus principis eren conèixer l’alumne, saber quins eren els seus models i observar-lo.

Condorcet: Filòsof francès, dirigent polític i matemàtic. Va donar suport a la Revolució francesa i va entrar en la política. Defensava una educació per a tothom i el canvi social a  partir de l’educació. Projecta una reforma del sistema educatiu que serà seguida posteriorment per liberals i socialistes.

Considera que mitjançant la facultat racional, la tolerància i la humanitat, la instrucció pública i nacional ha de formar a l’home nou, un ciutadà autònom, responsable, lúcid, lliure d’ignorància i crític.

Condorcet refusava l’educació per a tothom, l’educació universal.

"La labor de la escuela es enseñar a que cada uno sea su propio educador; capaz en todo momento de consultar su razón (un ser autónomo)".

Romàntics

Els il·lustrats romàntics defensaven que la raó i els sentiments tenien el mateix pes.

Schiller: Va fer una reflexió sobre l’educació estètica de l’home, l’equilibri entre la raó i el sentiment en contraposició a la Revolució francesa i a la política contemporània, en la que només veia l’actuació de la força brusca.

Goethe: Considera que l’educació comprèn l’acte d’ensenyar, el contingut de l’ensenyança impartida, i també el resultat, que ha de conduir a la constitució d’una personalitat humana i disciplinada, on l’individu es reconegui a si mateix com a ésser natural, al temps que sigui capaç de captar la immensitat de la naturalesa que integra, assumint una actitud d’humilitat i respecte davant d’ella.

“Cuanto más sientas que sólo eres un hombre, más te acercarás a los dioses; sentirás cómo todo se dirige hacia el conjunto, cómo cada uno vive y obra para los demás”. 

 

  

 CONCEPTES BÀSICS

INSTRUCCIÓ: Es refereix als coneixements que s’adquireixen per mitjà de qualsevol mitjà i en totes les matèries. Es pot adquirir sense mestre, perquè la lectura, els exemples, la conversació, ens instrueixen. Aprenentatge de manera repetitiva, un cop adquirit, si s’exercita de tant en tant, no s’oblida.

ENSENYAMENT: Es refereix als conceptes, regles i leccions que dóna el mestre a l’alumne. Suposa principis dictats i leccions donades.

“Del que té diferents coneixements en una facultat, ciència o art, es diu que és un home instruït, no un home ensenyar, perquè es fa amb relació al que sap, no als mitjans amb els que ho ha après”.

EDUCACIÓ: Inclou instrucció i ensenyament. Aquesta no sols es dóna dins l’aula.

 És un procés multidireccional mitjançant el qual es transmeten valors, coneixements, costums i formes d’actuar. L’educació no només es produeix a través de la paraula, sinó que també està present a totes les nostres accions, sentiments i actituds.

Així, a través de l’educació, les noves generacions assimilen i aprenen els coneixements normes de conducta, maneres de ser i formes de veure el món de generacions anteriors, creant uns altres de nous.

ENSINISTRAMENT: Pràctica que perfecciona habilitats tècniques.

DOMESTICACIÓ: Procediment d’adaptació dels animals per viure amb les persones.

APRENENTATGE: El que queda, adquirit de l’ensenyament i la pràctica de la instrucció.

FORMACIÓ: Allò que queda en la persona després del procés d’educació. També és el procés que segueix una persona després de l’educació, al llarg de tota la vida.

DIDÀCTICA: És una disciplina científica - pedagògica que té com objectiu d’estudi els processos i elements de l’ensenyament i l’aprenentatge.

  * METODOLOGIA: S’aplica com a sinònim de DIDÀCTICA. La seva finalitat és trobar estratègies per contribuir al coneixement.

PEDAGOGIA: És una aplicació pràctica de la psicologia de l’educació que té com a objectiu d’estudi l’educació com a fenomen psicosocial, cultural i humà, donant-li un conjunt de bases per analitzar i estructurar la formació i els processos d’ensenyament- aprenentatge que hi intervenen.

ORGANITZACIÓ ESCOLAR: Es relaciona amb l’agrupament d’edats, activitats, etc, que intervenen en actes educatius d’una escola o institució educativa.

ORIENTACIÓ ESCOLAR: No es limita a la orientació de l’alumne, sinó que busca la millora total de la persona que estudia.

CITES

             “La institució escolar també un instrument del despotisme il·lustrat” Rousseau.

En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualiste i els institucionals. Dewey, 1897: My pedagogic creed.

Els mestres som qui, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans.