PARADIGMES CIENTÍFICS
El concepte de paradigma és definit per Thomas Khun (1962) com un conjunt de realitzacions científiques que durant algun temps proporcionen tipus de problemes i les seves solucions. En l’àmbit pedagògic, trobem els tres paradigmes científics que són representatius de fites científiques en l’educació.
Quan tots aquests paradigmes proporcionen idees similars i totes vàlides per a la investigació, els dubtes poden portar a l’investigador a un estat d’angoixa.
Paradigma racional-positivista, orientat als resultats.
En l’àmbit educatiu, l’aplicació d’aquest paradigma es resum en què s’utilitzen un conjunt de mitjans amb una mateixa finalitat. Per aconseguir aquesta finalitat, hi ha diferents opcions, llavors la investigació educativa n’ha de valorar l’eficàcia i la utilitat.
Els estudiants aprenen que els seus coneixements es redueixen a aconseguir els resultats previstos.
Paradigma hermenèutic interpretatiu: no hi ha prou amb la realitat objectiva, per tant s’interpreta la realitat de manera subjectiva.
La seva metodologia es basa en l’hermenèutica, que és una tècnica d’interpretació de significats dels textos, desenvolupada per teòlegs del segle XVII per poder entre correctament la Bíblia.
L’hermenèutica es pot caracteritzar en les següents idees:
- Lluita contra prejudicis de les tradicions generalment acceptades.
- Interpreta la relació que hi ha entre el moment en què s’escriuen els textos i els significats que poden tenir quan es llegeixen posteriorment.
- Entén la comprensió com una experiència dialèctica i, aquesta, per ser un diàleg, necessita base lingüística.
Aquest paradigma es pot trobar al bell mig de la vida social, encara que no es capaç de dirigir-la ni manipular-la. Comprensió, acció i significat són els conceptes clau d’aquest model racional científic.
Paradigma sociocrític, orientat al canvi social.
La finalitat d’aquest tipus d’educació és analitzar la realitat i criticar-la, buscant el gran canvi en l’estructura per a canviar-lo si no està contribuint al creixement i qualitat de vida dels individus. Per una altra banda, es busca l’emancipació intel·lectual dels estudiants perquè, generalment, passa que la realitat o entorn influeixen molt sobre la intel·lectualitat de les persones i dona la impressió que no estan pensant per ells mateixos i que segueixen models de pensament dels grups dominants de la societat, per tant, es busca que pensin per ells mateixos i siguin capaços de criticar i qüestionar-se la realitat tenint les eines per a intervenir en ella com a individus actius.
Paradigma emergent, o (experimental transcorrent com a projecte existencial. Teixidó)
Aquest món globalitzat exigeix cada vegada més a persones més preparades en una sèrie de canvis que implica una actuació de qualitat en la que l’educació té un paper determinant, l’alumne es converteix en un element important i actiu, capaç d’entendre i transformar el seu entorn i aconseguir una millor inserció en l’àmbit laboral i en la societat.
La societat sencera, a través de les seves organitzacions, institucions i líders ha de comprometre’s activament amb la formació de les joves generacions, implicant-se en el seu desenvolupament i millora, prestant el degut recolzament i col·laboració que sigui necessària en cada cas.
És un enfocament cap al futur en què s’ha de transformar la manera en què eduquem els futurs individus perquè, d’aquesta manera, la societat canviï i no hagin tants malentesos en el món.
CORRENTS FILOSÒFICS
Modernitat
La modernitat (sòlida) es basa en la raó i arriba a fer abusos dictatorials. Comença a l’època del renaixement i es caracteritza perquè va confiar molt d’optimisme en la capacitat humana com la raó i l’experiència, que és el que condueix les persones al progrés, personal i col·lectiu. Aquest concepte va imposar la raó com una norma en la societat.
Postmodernitat
La postmodernitat (líquida), en canvi, s`oposa a la modernitat. És un moviments filosòfic que comença a sorgir al segle XX, a finals dels anys 70 i en la dècada dels 80, en el que trobem intel·lectuals com Jean-François Lyotard (1924), Gilles Deleuze (1925-1995), i Gianni Vattimo (1936), entre d’altres. Lyotard, en el seu llibre La condición posmoderna va plantejar els aspectes bàsics d’aquest moviment.
La postmodernitat va sorgir com un rebuig cap a la modernitat, referent a la seva forma de conèixer racional i positivista, i a la societat capitalista que va sorgir d’aquesta.
En definitiva, la postmodernitat o postmodernisme, rebutja la fe en la raó heretada per la Il·lustració i la racionalització de tots els aspectes de la vida social. D’aquesta manera, qüestiona l’existència de principis racionals que organitzin la vida de l’home i de les capacitats en el coneixement de la societat i del sentit de la historia.
Per als postmodernistes, la creixent complexitat de la societat capitalista, caracteritzada per un gran desplegament de ciència i tecnologia, ha modificat de tal manera les relacions socials, els valors i les pràctiques tradicionals, sobre les quals es sustenta la vida quotidiana, que aquestes han perdut els seus referents.
Un filòsof francès, Gilles Lipovetsky, prefereix utilitzar el terme “hipermodernitat”, perquè diu que actualment la societat és moderna però amb una exageració de certes característiques modernes, tals com l’individualisme, el consumisme, l’ètica i les fragmentacions del temps i de l’espai.
D’acord amb Lyotard, el concepte de postmodernitat expressa la desconfiança cap als metarrelats, ampliant la nostra percepció sobre les diferències i aprofundint en la nostra tolerància cap a l’incommensurable.
El postmodernisme tracta de descentrar el món d’allò racional, qüestionant el pensament únic, la intolerància i l’exclusió que porta a ignorar tot lo altre des d’una concepció autoritària, que simplifica al màxim la realitat, reduint la diferència, la multiplicitat i la diversitat en patrons, lleis i visions (metarrelats) de la vida.
Diferències entre MODERNITAT i POSTMODERNITAT:
Neoliberalisme
El neoliberalisme es desenvolupa al segle XIX com herència dels il·lustrats. Es refereix a la filosofia polític-econòmica que lluita a favor de la mínima intervenció d’organismes estatals sobre economia i política. D’aquesta manera, el paper de l’estat es resum en garantir la llibertat dels individus. Algunes de les seves idees fonamentals és que l’economia s’ha de regular per la llei del lliure mercat, l’estat no intervé en la regulació del comerç exterior i no ha de competir amb la iniciativa privada de tots aquells serveis oferts pel sector provat, entre d’altres.
Utilitarisme
És la filosofia que defensa allò que beneficia el major nombre de persones. L’utilitarisme és una teoria sobre el que és correcte i sobre el benestar. Sobre el benestar, defensa que ens és útil allò que ens suposi un major plaer; i sobre el que és correcte, té en compte les conseqüències de l’acte, és a dir, l’acte correcte serà aquell que ens proporcioni una major utilitat. És un concepte de consistència molt bàsica.
Ecologia
És la part de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi ambient.
Häckel va introduir el concepte d’ecologia, compost per les paraules gregues oikos (casa, llar) i logos (coneixement, raó). En un principi, Häckel va entendre per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però posteriorment, va ampliar aquest concepte a l’estudi de les característiques del medi, el qual inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques.
Sostenibilitat
La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex referent a les relacions entre la societat i el medi ambient. Pretén ser una forma d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els individus que formen part, siguin capaços de satisfer les seves necessitats al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i actuar per poder mantenir aquests ideals de manera indefinida.
Aquesta qüestió afecta des dels nivells organitzatius més simples fins els més complexos, com és el planeta terra.
Comunitarisme
És una filosofia que apareix a finals del segle XX com a oposició a determinats aspectes de l’individualisme i com a defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament oposat o enemic del liberalisme, encara que centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l’individu. Els que defensen aquesta filosofia, creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia. La qüestió sobre si és més prioritari l’individu o la societat, és essencial per analitzar els principals problemes ètics dels temps d’avui en dia, tals com: el sistema sanitari, l’avortament, el multiculturalisme, la llibertat d’expressió, entre d’altres.
S’utilitza en dos sentits:
- Filosòfic: considera el liberalisme clàssic incoherent perquè construeix les comunitats per actes voluntaris d’individus anteriors a aquestes. En aquest sentit, el comunitarisme remarca el paper de la comunitat en la tasca de definir i formar els individus.
- Ideològic: subratlla el dret de la majoria a prendre decisions que afecten la minoria.
Feminisme
El feminisme és un conjunt d’idees i accions que busquen afavorir els interessos de les dones per modificar posicions de desigualtat i violència respecte els homes. Aquest moviment reclama gaudir dels mateixos drets i deures que els homes i proclama la promoció dels drets de les dones.
Encara que moltes líders feministes són dones, això no vol dir que totes les persones feministes siguin dones ni que totes les dones siguin feministes.
En relació a aquest tema, penso que va ser molt important l’aparició d’aquest moviment per tal de reclamar els drets i deures de les dones ja que se les menyspreava d’una manera extrema i no se les deixava fer res. Les dones sempre han hagut d’acatar les normes i imposicions de l’home; sempre per darrere d’ell. I, tot i que, avui dia han canviat molt les coses, encara es continuen veient diferencies entre els drets de l’home i la dona en referència al tipus de treball a realitzar, el sou... Penso que, a banda del sexe, gènere, color, etc., tots som persones i ens mereixem igual tracte i les mateixes oportunitats.
PERSONA I SOCIETAT
Cosmovisió
És el conjunt d’opinions i creences que formen la imatge general del món que té una persona, època o cultura a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix. Aquest terme és una adaptació de la paraula alemanya Weltanschauung (welt “món” i anschauen “observar”).
Una cosmovisió defineix nocions comunes que s’apliquen a tots els camps de la vida, des de l’economia, política o ciència fins la religió, moral o filosofia. Els estudiosos afirmen que la cosmovisió es plasma en la llengua materna dels individus, de manera que l’idioma i la construcció del món s’influencien de forma recíproca.
Aquesta visió del món evoluciona al llarg de la vida escoltant els altres, llegint, etcètera.
Sentit de la vida
És l’explicació que intenta dona la filosofia o la religió al perquè de l’existència, responent interrogants com la finalitat de l’ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d’aquestes dues disciplines i s’aplica normalment, només a la vida de l’home, donat que és la única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte suficientment desenvolupat com per voler trobar sentit a la seva presència al món.
La recerca del sentit de la vida comporta:
- Angoixa
És un estat afectiu de caràcter penós que es caracteritza per aparèixer com a reacció davant d’un perill desconegut. Sol estar acompanyada per un intens malestar psicològic i per alteracions de l’organisme com pot ser acceleració del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva o sensació de falta d’aire.
- Autoajuda
Aquest terme es pot referir tant a un individu com a un grup que busca millorar econòmicament, espiritual, emocional o intel·lectual. L’autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
- Superstició
Aquest concepte és utilitzat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe o relacionades amb el pensament màgic a partir del qual, la persona creu que el seu futur pot estar influenciat per alguna de les seves creences.
Els estudiosos afirmen i argumenten que la superstició no està fonamentada en la raó i que sorgeix de la ignorància.
Religiositat
La religiositat és el conjunt de creences i pràctiques comuns, per part d’un grup de persones, relacionades amb la seva concepció del món. Pot incloure tradicions culturals, escriptures, mitologia, així com la fe personal i l’experiència mística.
Laïcitat
És una posició d’autoafirmació basada en què les societats s’han de mantenir independents a la religió, la qual s’ha de desenvolupar en l’àmbit privat i personal. Per tant, el laïcisme és el sistema que exclou qualsevol tipus d’església del poder polític, educatiu o administratiu. Els seus orígens es basen en l’humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració.
Secularitat
És la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió referent a la interpretació del món i de l’existència en ell. En deriva el sistema moral laic (introduït cap el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó i que proposa la separació entre el poder de l’estat i el de l’església (secularització).
Consum
El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l’objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses. En termes econòmics, s’entén com l’etapa final del procés econòmic, definida com el moment que un servei produeix alguna utilitat al consumidor.
Consumisme
És un terme que s’utilitza per descriure els efectes d’igualar la felicitat personal amb la compra de béns. També es refereix a un consum desmesurat per part de la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i en l’equilibri ecològic.
Actualment, vivim constantment consumint, pensem que com més tinguem, més feliços serem. Però és una visió equivocada. A vegades, els que més consumeixen, només tenen la satisfacció material. No pensen en la importància dels sentiments, de l’afecte per part dels altres. Moltes vegades és millor, penso, l’afectivitat i l’amor de les persones properes que un simple detall material.
LA LLIBERTAT? LA MEVA VIDA?
Tothom és lliure de viure com vulgui però sempre amb unes pautes i normes a seguir per tal de mantenir un bon funcionament dins la societat. Ser lliure no vol dir, “faig el que vull, quan vull i on vull”, NO. No es pot actuar segons de quina manera perquè en aquesta societat convivim amb més persones i ens hem de respectar, encara que això no significa que no puguem tenir la llibertat de pensament, d’opinió o d’expressar les pròpies idees. En aquest sentit si que som lliures.
Per tant...
LA MEVA LLIBERTAT! LA VIDA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario