TEMA 10: CENTRES EDUCATIUS. DIRECCIÓ, AVALUACIÓ I SUPERVISIÓ

La Llei de Catalunya, LEC/2009, ha introduït dos termes que contribueixen a que ara comenci a ser sistema educatiu:

-          La carta de compromís educatiu

-          L’educació del lleure

L’autonomia de centre i rendiment de comptes

Es refereix a la pròpia presa de decisions, cada centre o institució escull i posa en pràctica les seves decisions. A partir d’aquí s’ha de fer un rendiment de comptes, és a dir, donar explicacions del progrés educatiu al centre.

Responsiveness: Capacitat de prendre decisions, de respondre actuant.

Accountability: Què has gastat, què has aconseguit, “com van les coses”, etc.

Els centres educatius tenen certa autonomia perquè poden prendre les seves decisions però SEMPRE, amb unes normes. És a dir, autonomia però també desconfiança.

Es poden ressaltar 4 àmbits d’autonomia:

-          Organitzatiu (LEC, 98): Els centres que presten el servei d’educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa a partir d’una estructura pròpia i de les normes d’organització i funcionament. Les decisions que es prenen sobre organització i funcionament del centre s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i eficiència i s’han d’orientar per garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes.

-          Pedagògic (LEC, 97): Des d’aquest àmbit s’exerceix a partir del marc curricular establert i es poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. Els centres que presten el servei d’educació de Catalunya, han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís. Han de donar resposta a les necessitats dels alumnes amb l’objectiu que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu d’acord amb les seves possibilitats. Referent als centres públics, correspon a la direcció de cada centre liderar i impulsar l’autonomia pedagògica. En canvi, en els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular del centre impulsar l’autonomia pedagògica i al director o directora, liderar-la.

-          Gestió de recursos humans i materials (LEC, 99): En els centres públics la gestió és responsabilitat de la direcció del centre i l’autonomia comprèn:

a)      Gestió del professorat dels personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis.

b)     Adquisició i contractació de serveis.

c)      Distribució i ús de recursos econòmics del centre.

d)     Manteniment i millora de les instal·lacions del centre.

e)      Obtenció o acceptació de recursos econòmics i materials.

Referent a la gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics, és tasca dels titulars, sense cap restricció per part de la legislació educativa i laboral.

AVALUACIÓ EDUCATIVA: SISTEMA DE VALORACIONS

 Aquesta avaluació es fa de forma jeràrquica, és a dir, es comença per la base que són els alumnes, després el grup-classe, l’ensenyament-aprenentatge, l’organització, es segueix amb l’equip professional i, finalment, el centre educatiu.

El que realment importa i té pes en l’educació, no són els resultats (eficàcia) sinó el coneixement que queda a les nostres ments de cara al futur. El que servirà després per poder pensar i actuar amb coherència, són els aprenentatges adquirits, allò que a partir d’un procés ens quedarà gravat per sempre. Però, això no és real, la majoria dels estudiants, només van a buscar una nota, aquell número que els reflecteixi el seu treball, allò material. Amb això només s’aconsegueix, memoritzar, “vomitar” i oblidar, és a dir, aprenentatge igual a cero.

Avaluació del centre

-          Interna: és l’autoavaluació que es duu a terme des de dins del centre.

-          Externa tècnica: és l’avaluació que fan aquelles persones alienes al centre tals com inspectors.

-          Social: avaluació que fan les famílies, és a dir, donen la seva opinió de l’educació que s’imparteix al centre.

Avaluació del sistema

Aquesta avaluació es fa per mitjà de mostres, indicadors, proves estandarditzades i qüestionaris.

Tal com va proposar Castillejo el 1988, per tal de mesurar l’educació i poder valorar-la, s’ha de determinar un marc d’anàlisi i elaborar un model o patró d’avaluació.

MODEL EFQM (European Foundation for Quality Management)

Aquest model incorpora els principis d’excel·lència en un marc que ajuda les organitzacions a avaluar les seves capacitats per tal d’aconseguir els objectius propis. Es va posar en marxa el 1991 i es basa en vuit conceptes fonamentals de l’excel·lència.

Criteris d’avaluació:

-          Eficàcia: resultats dels estudiants.

-          Eficiència: aconseguir els mateixos resultats amb menys recursos, per tant, gastar menys per obtenir el mateix.

PROVA D’AVALUACIÓ APRENENTATGES 6EP 2010

Un cop analitzades les dades d’aquest document, es poden concloure els resultats:

-          Prova de matemàtiques: l’any 2009 la mitjana va ser de 78 i en el 2010 va millorar en dues dècimes, 78,2.

Es troben diferències en els resultats en funció del nivell socioeconòmic de les famílies: els alumnes amb un nivell més alt, tenen una mitjana superior als d’un nivell més baix. Segons si el centre és públic o privat, també es poden veure diferències: l’escola pública obté mitjanes més baixes que les privades.

-          Prova de llengua catalana: la mitjana del 2010 ha baixat respecte el 2009. La comprensió lectora ha obtingut resultats més baixos, en canvi, l’expressió escrita ha mantingut els mateixos.

-          Prova de llengua espanyola: en aquest ítem, els resultats també són més baixos en el 2010 que en el 2009. En aquest cas, tant la comprensió lectora com l’expressió escrita han obtingut resultats baixos.

-          Prova de llengua anglesa: s’ha obtingut l’any 2010 una mitjana de 71,4.

-          Prova de llengua francesa: la nota mitjana en el 2010 és de 74,5.

-          Prova de llengua aranesa: respecte el 2009, en el 2010 la nota va baixar d’un 78,2 a un 70,1.

Com a puntualització, es pot dir que es veu diferència en les notes mitjanes en el transcurs d’un any i també hi ha variació de nota entre els alumnes amb nivell socioeconòmic alt i els d’un nivell més baix. Es pot observar, que hi ha més alumnes amb un nivell més baix, però, per una altra banda, també ha augmentat el nombre d’estudiants que es situen en el nivell alt.